1 1 v. tr. [LC] [MD] Matar (algú, algun animal) privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Li va estrènyer el coll fins a escanyar-lo. Si vols fer-li empassar la nou sencera, l'escanyaràs. 1 2 intr. pron. [LC] Morir per compressió o obstrucció de la gola. Es va escanyar amb un pinyol de préssec. Va quedar penjat pel coll, i s'escanyava. 2 1 tr. [LC] Privar momentàniament de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Aquesta corbata m'escanya. Aquesta tos m'escanya. 2 2 intr. pron. [LC] Tenir la respiració suspesa uns moments per compressió o obstrucció de la gola. Escanyar-se cridant. Escanyar-se de set. 3 1 tr. [LC] Comprimir, estrènyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gairebé es toquen escanyant el camí. 3 2 intr. pron. [LC] El passadís s'escanyava a la sortida i resultava molt estret. Més endavant, el camí s'escanya molt. 4 tr. [LC] Prestar diner (a algú) amb gran usura, imposar (a algú) condicions excessivament oneroses.
